"

16.4.15

Punt i final a les quotes lleteres en el mercat de la UE


La Comissió Europea ha posat punt i final a l'aplicació de les quotes lleteres nacionals imposades per Brussel·les fa 30 anys. Apareix un nou escenari carregat d'interrogants en el sector, tant sobre la producció, com sobre la indústria. Malgrat tot, la liberalització, si més no a mig termini, aclareix un panorama d'oportunitats per aquelles explotacions i empreses que siguin cada vegada més eficients, innovadores i competitives.
En els últims deu anys, a mida que s'han anat incrementant les quotes, els ramaders han aprofitat cada augment autoritzat per Brussel·les per fer créixer la producció. Des de la campanya del 2007 a l'actual, s'ha passat d'una producció de 35,86 milions a 6,53 milions de tones, segons dades publicades per EL PAÍS. Aquest increment de la capacitat va desencadenar un fort procés d'ajustament al sector, que va passar de 100.000 explotacions a només unes 20.000.
La baixa quota de producció assignada a l'Estat espanyol també va condicionar el desenvolupament de grups industrials. La política va permetre subsistir, però no créixer als grans grups espanyols. Ara, amb la llibertat de producció i la possibilitat de disposar d'un major volum de llet, alguns empresaris confien en créixer davant la disponibilitat de matèria prima més a prop dels centres de producció. Una major producció suposarà poder fabricar, per exemple, més llet en pols i mantega, dos productes que poden permetre entrar a nous mercats o augmentar el volum de vendes.
L'interrogant més gran apareix al sector productiu. El Govern espanyol contempla que amb el canvi de sistema, augmentarà un 5% l'oferta mitjana comunitària. El principal dubte dels ramaders, però, és si el preu que la indústria els pagarà cobrirà els seus costos, i si els la comprarà tota després d'haver augmentat la producció en els darrers anys. El poder de decisió sobre el preu recau ara en la indústria, segons els ramaders. Ara mateix el preu que estan oferint les indústries làcties se situa entre 240 i 290 euros per tona i no cobreix les despeses de producció, situades al voltant dels 350 euros, i segons molts ramaders això posa en perill les granges més petites.